La senyoria fou concedida a Constança d’Aragó, filla natural de Pere I i muller del senescal Guillem Ramon de Montcada, mort el 1228. El comtat fou atorgat el 1523 a llur descendent Joan de Montcada, mort el 1528. El 1581 fou elevat a marquesat a favor del fill d’aquest i segon comte, Francesc de Montcada i de Cardona, que fou lloctinent del Principat i de València, mort el 1594. El segon marquès fou el seu fill Gastó de Montcada i de Gralla, lloctinent de Sardenya i d’Aragó, mort el 1626. El fill d’aquest i tercer marquès, Francesc de Montcada i de Montcada (1586-1635), l’autor de l'Expedición de catalanes y aragoneses a Oriente, obtingué la grandesa d’Espanya el 1626 i fou governador de Flandes. El quart marquès fou el seu fill Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, escriptor com el seu pare i membre del consell de regència durant la minoritat de Carles II. La seva besneta portà l’herència d’aquesta casa als Fernández de Córdoba en casar-se, el 1722, amb el duc de Medinaceli (Montcada).