riu d’Albaida

Riu de la zona central del País Valencià, afluent, per la dreta, del Xúquer.

Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port; dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent. Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella; seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de passar prop de Bellús, per l’estret de les Aigües de Bellús, on passa encaixat entre la serra Grossa i la serra de la Creu. Dins la Costera rep, per l’esquerra, el riu Cànyoles o de Montesa, i, per la dreta, el de Barxeta; les seves aigües —igual que les dels seus afluents— són desviades per les séquies del Puig, de Benifurt i de la Murtra per regar l’horta de Xàtiva, les dues primeres, a la banda dreta del riu; la tercera, a la banda esquerra. Penetra a la Ribera Alta per Manuel i, després d’aportar aigua a la séquia comuna de l’Énova, desemboca al Xúquer dins el terme municipal de Castelló de la Ribera, havent recorregut un total d’uns 52 km.