Era germà de Pere d’Albalat. Fou dels primers dominicans del convent de València. Canceller del regne i confessor de Jaume I, celebrà durant el seu bisbat set sínodes diocesans. El 1259 subvencionà la fundació d’una escola de gramàtica a la catedral. El 1262 posà la primera pedra de la nova catedral, i el 1274 intervingué en la fundació de la cartoixa de Portaceli. Assistí al concili II de Lió (1274) i des d’aleshores residí a Roma, però les seves despulles foren portades a València. Teodorico Borgognoni, després bisbe de Cervia, a precs seus compongué i li dedicà el tractat de Chirurgia, traduït aviat al català.