Pere d’Albalat

(?, ? — Tarragona, Tarragonès, 1251)

Bisbe de Lleida (1236-37) i arquebisbe de Tarragona (1238).

Germà d’Andreu d’Albalat. Era persona de confiança de Gregori IX, que, ja el 1231, essent Albalat sagristà de Lleida, l’havia nomenat visitador dels monestirs benedictins de la incipient congregació claustral tarraconense. Per manament de Gregori IX i, conjuntament amb Bernat Calvó, bisbe de Vic, elegí i consagrà el primer bisbe de Mallorca. El 1240 celebrà un concili a València.