És en un territori completament pla i totalment conreat i regat amb aigua conduïda des de la séquia reial del Xúquer a través de la séquia d’Albalat. El rendiment de la terra ha anat augmentant gràcies als drenatges (o alcadufs) a què ha estat sotmesa. Les terres estan repartides entre els arrossars, l’horta i els camps de tarongers. La propietat agrària està força repartida i un 85% de la terra és conreada en règim d’administració directa (la resta, en arrendament). Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar (oví, boví, porcí), alimentat amb derivats de l’arròs i dels cítrics, completen les activitats econòmiques. La població ha anat augmentant constantment, excepte durant la dècada del 1950, i des del 1970 s’ha estancat.
Font d'Albalat de la Ribera, obra de Manuel Boix
© Vicenç Salvador Torres Guerola
La vila (3.315 h [2006], albalatencs; 13 m alt.) és situada a l’esquerra del Xúquer, a la part interior d’un racó o meandre. Era una antiga alqueria musulmana, repoblada amb cristians després de la conquesta del 1238. El 1316, el lloc de Pardines, avui despoblat, fou desmembrat de la parròquia d’Albalat. L’actual església parroquial, dedicada a sant Pere, és del final del segle XVII.