Esteve Albert i Corp

(Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 — Andorra la Vella, 10 d’octubre de 1995)

Esteve Albert

© Fototeca.cat

Poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.

Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars. A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956.

És autor de llibres de poesia (Única amor, 1945 i Petita vall, 1946); de monografies històriques com La vella Andorra vista per mossèn Cinto 1959,Les abadesses de sant Joan (1965), Missió de Catalunya i Occitània (premi Rei en Pere 1978, editada el 1998) i Procés i projecció de l’obra de Josep-Sebastià Pons,(premi Vila de Perpinyà 1983). Fou promotor d’espectacles com el Pessebre vivent d’Engordany, el Retaule de Sant Ermengol i Bandera de Catalunya. L’any 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

Pòstumament aparegueren Poesia: invocació al retrobament (1996), Obra poètica (1996), Muntatges escènics (1997), Camí de ramats. Obra teatral d’ambient muntanyenc (1997), La fi del comtat d’Empúries: bandera de Catalunya (1998), Missió i destí de Catalunya i Occitània (1998), Argentona i els Argentonins: conceptes bàsics de l’escola del saber viure bé (1999) i La memòria de l'Esteve Albert (2013), retrats literaris de Manuel Serra i Moret, Josep Carner, Carles Cardó, Fèlix Millet Maristany, Joan Peiró, Pau Casals i Antoni Comas.