Germà de Núria Albó. El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà. Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito (1952-54), on es doctorà en filosofia (1958). Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès (1964) i per la Loyola University de Chicago (1965), el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua (1970). S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues i els aimares, i promogué projectes, en els quals també participà, per al desenvolupament de les comunitats indígenes rurals, com ara el Centro de Investigación y Promoción del Campesinado (CIPCA), fundat el 1971 i que dirigí fins el 1976. El 1995 fou designat coordinador llatinoamericà de jesuïtes en àrees indígenes.
De la seva activitat acadèmica sobresurt, entre d’altres, la participació en el consell acadèmic dels estudis en antropologia de la Universidad La Cordillera i del doctorat en desenvolupament del Centro de Investigación en Desarrollo Estratégico (CIDES). Des del 1994 fou membre del comitè directiu del Programa de Investigación Estratégica en Bolivia (PIEB) i formà part del cos docent de la Universidad-PIEB. Professor visitant de les universitats de Pittsburgh i Georgetown (EUA) i del Centre des Hautes Études Sociales de París, participà en conferències de la UNESCO sobre el món agrari.
El seu vessant d’activista social el portà a participar en una vaga de fam (desembre del 1977 – gener del 1978) per la democràcia a Bolívia, i des del 1978 a participar en qualitat d’expert en diferents governs bolivians: entre d’altres, al Ministeri d’Educació en el disseny de programes educatius especialment adreçats a les comunitats indígenes; al Ministeri de Justícia en un pla de pacificació i, en 1982-84, en l’elaboració de la Llei agrària. Fou també membre del comitè impulsor del Cens Nacional 2000-01, del Consell Preconstituent de la Presidència de la República (2005) i assessor de l’Assemblea Constituent (2006). Col·laborador d’institucions internacionals, el 1994 fou nomenat membre del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) per al disseny d’un programa indígena, i assessorà l’UNICEF sobre les cultures autòctones de Bolívia; en 1996-2002 col·laborà amb el Banc Mundial per a l’avaluació de la reforma educativa a Bolívia i en 1989-92 fou membre de la comissió de la UNESCO per a la redacció d’una nova història de l’Amèrica Llatina.
En l’àmbit eclesiàstic, fou coordinador llatinoamericà de jesuïtes en àrees indígenes (1995) i col·laborà en la redacció de cartes pastorals (1999-2002). Fou també membre de l’Academia Boliviana de Historia Eclesiástica (1995).
Publicà, entre altres obres, El futuro de los idiomas oprimidos (1974), Achacachi: medio siglo de lucha campesina (1979); Khitipxtansa ¿quiénes somos? Identidad localista, étnica y clasista en los aymaras de hoy (1979), Lengua y sociedad en Bolivia 1976 (1980), La cara india y campesina de nuestra historia (1984, amb J.M. Barnadas), Comunidades andinas desde dentro (1994) i Un curioso incorregible (2017, amb Carmen Beatriz Ruiz), i, com a compilador, Raíces de América: El mundo aymara (1988) i La integración surandina: cinco siglos después (1996). La seva aportació fou reconeguda, entre altres guardons, amb el premi de la Hiroshima Foundation for Peace and Culture (1998) i el premi Linguapax (2015).