Tot el terme és d’horta, regada per braços de la séquia de Montcada; els conreus més freqüents són: cebes, tomàquets, enciams, carxofes, etc, així com tarongers. La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 86% pels propietaris; la resta, ho és, principalment, per arrendataris. Com a tots els pobles de l’Horta, la ramaderia estabulada és molt desenvolupada. Tradicional poble agrícola, hom hi ha instal·lat un gran polígon industrial que ha provocat un cert creixement de la població. El poble (3 528 h [2006] albuixequins ; 7 m alt.) és prop de la línia de ferrocarril de Barcelona a València. Era una antiga alqueria d’època islàmica, repoblada amb cristians després de la conquesta del 1238. Al començament del s. XVII no en restava més que l’església, esdevinguda santuari de la Mare de Déu d’Albuixec (nom que ha estat considerat tradicionalment com una deformació de Mare de Déu de l’Alborcer o Arbocer ), imatge venerada des del s. XV. Al voltant d’aquest santuari, i de l’hostatgeria construïda el 1636, anà formant-se un nucli de població; el 1783 fou bastida la nova església, que depengué durant molt de temps de Massamagrell.
