Gairebé tot el terme és ocupat per conreus de regadiu (316 ha) destinats principalment a tarongers (207 ha), hortalisses i planter d’arròs. Les aigües provenen de la séquia d’Escalona. Al S, envaït per contraforts de la serra Grossa, hi ha el conreu de secà (60 ha d’ametllers i d’oliveres), que retrocedeix davant els tarongers. Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels mateixos propietaris. L’activitat industrial es redueix als magatzems de preparació de taronges. El poble (1 372 h [2006], alcanterins o alcanterers ; 38 m alt.), formà una senyoria junt amb Beneixida, que pertanyia a la família Despuig. La parròquia tingué durant molt de temps com a annexes les esglésies de Beneixida i de Càrcer. Després de la conquesta cristiana mantingué la seva població musulmana (65 focs el 1609); amb l’expulsió dels moriscs quedà despoblat (1610) i el 1646 no havia recuperat encara la població anterior. El 1748, un terratrèmol enderrocà, entre altres edificis, el palau senyorial. El 1958 fou agregat al terme municipal de Càrcer un petit sector del terme d’Alcàntera.
