palau de l’Aljaferia

Edifici de Saragossa que conserva les restes més importants de l’art fet al regnat dels Banū Hūd, en particular a l’època d’Abū Ǧa‘far-al-Muqtadir, entre el 1047 i el 1081.

Era un palau fortificat en terreny pla, d’un tipus freqüent a Mesopotàmia, i el seu recinte tenia planta de quadrilàter irregular, reforçat amb torres rodones i una de quadrada, més forta, que deixava un pati al centre. Subsisteixen parts importants de l’oratori, amb el miḥrāb i arcs mixtilinis i lobulats, fragments constructius i decoratius d’alabastre, capitells més esvelts que els califals i elements de les arcades del pati que desenvolupen, amb varietat de solucions i gran riquesa ornamental, l’entrecreuament d’arcs iniciat a la mesquita de Còrdova. Molts d’aquests elements es troben avui al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i al de Bellas Artes de Saragossa. Als s. XIV i XV fou palau reial. Pere el Cerimoniós hi féu múltiples obres cap al 1350, i Ferran II el transformà bastant. Passà després a la inquisició i, convertit en caserna des del s. XVIII, sofrí grans mutilacions i desperfectes. Ha estat objecte d’una acurada restauració, i és la seu de les Corts d’Aragó.