Professor a la Universitat de Fes (1932), hagué d’abandonar el país (1933) a causa de les seves activitats nacionalistes. En tornar, intervingué en la fundació de l’Action Marocaine (1934) i, posteriorment (1937), de l’Istiqlāl, escissió de l’anterior partit. Poc després fou deportat al Gabon (1937). De nou al Marroc (1946), esdevingué president de l’Istiqlāl (càrrec que mantingué fins a la seva mort), però hagué d’exiliar-se (1947-53). Participà en el comitè d’alliberament d’Àfrica del nord i en la creació del Front National Marocain (1951). Després de la independència, fou nomenat president del consell constitucional (1961) i ministre d’afers islàmics (1962), però el 1963 passà a l’oposició. Escriví obres de poesia i d’assaig.