És una població desnivellada que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant (el puig de Consolació) a mig camí entre Santanyí i Portopetre. Al s XIV era una extensa possessió; quan començà a cedir la pressió turca, a la fi del s XVI, començà a establir-se població pels camps d’aquesta zona (d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes) i al començament del s XVII ja havien començat a agrupar-se algunes cases. El 1789 tenia 73 edificis i el 1805 fou acabat l’oratori, que esdevingué, el 1850, església sufragània de Santanyí: el 1863 fou acabada la nova església, que esdevingué parroquial el 1913. Els recursos econòmics tradicionals eren l’agricultura de secà (cap al 1930, tot el territori era ja artigat), especialment el conreu d’ametllers, de garrofers i de vinya; la ramaderia; l’avicultura, i la fabricació de teules, activitats actualment de molt poc pes en comparació al turisme i les activitats derivades.