Situat a la dreta del Palància, ocupa, de NW a SW, des de la plana al·luvial, pròxima al riu, fins a les muntanyes que formen la divisòria entre les conques del Palància i del Túria: des del Montmajor i el cabeç Agut al coll de l’Àguila. Al sud d’aquesta serra es troba encara un sector important del municipi, drenat per la rambla d’Escorihuela, al voltant del mas i antic llogaret de Cucaló. La brolla, el matollar i el bosc de pins, ocupen la major part del municipi. L’àrea regada és limitada a 240 ha, a la zona plana del terme; l’horta, unida a la de Sogorb, és regada per l’aigua del riu i, també, de fonts. Els conreus principals són: moresc, patata, hortalisses, cereals, lleguminoses i arbres fruiters, sobretot cirerers. El secà és molt més extens, amb predomini de l’olivera, seguida de l’ametller i del garrofer. Hi ha diverses guixeres i una fàbrica de guix; entre les activitats industrials, hi ha, també, la derivada de la fusta i la tèxtil. La població, que havia augmentat fins el 1910, ha restat estacionària des d’aleshores. La vila (3 420 h agl [2006]; 397 m alt.) és situada a 2 km al S de Sogorb, cap de la comarca. Molt a prop del nucli de població, sobre el camí de Sogorb es troba l’ermita de la Concepció, el retaule gòtic de la qual (del s. XV) ha donat nom a un pintor d’escola valenciana ( mestre d’Altura). A mig camí entre Altura i les Alcubles hi ha el santuari de la Cova Santa. Les restes de l’antiga cartoixa de Vall de Crist, es troben prop de la vila. Altura fou donada el 1407, junt amb les Alcubles, als cartoixos pel rei Martí I, el qual l’havia rebuda el 1372, essent infant, junt amb el comtat de Xèrica. Des de la conquesta cristiana (1235) havia pertangut al senyor d’Albarrasí, Pedro Fernández de Azagra i als seus successors els senyors de Xèrica.
