Feu estudis de pilot de vaixell, de filosofia i de dret a Mallorca i a Barcelona, on fixà la residència. Casat (1860) amb la poeta Victòria Peña, ocupà un càrrec administratiu important a la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante. Inclòs per Antoni de Bofarull a Los trobadors nous (1858) i a Los trobadors moderns (1859), fou mantenidor dels primers Jocs Florals de Barcelona, així com dels del 1864, el 1871 i el 1885, i president honorari el 1908; hi obtingué diversos premis (1865, 1867). La seva obra poètica es publicà en diverses revistes catalanes, especialment en Lo Gai Saber, Calendari Català i La Renaixença, on feu algunes versions de Manzoni i de Schiller. S’encarregà de l’edició del Gènesi de scriptura (1873), versió feta per Guillem Serra el 1451, dins la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló. Deixà un recull de Poesies. Reuní un important fons de bibliòfil que, a la seva mort, passà a l’Ateneu Barcelonès.
Miquel Victorià Amer
© Fototeca.cat
Poeta i bibliòfil.