Estudià filologia a les universitats de Zagreb, Cracòvia i Viena. Abans de la Primera Guerra Mundial, i a causa de la seva activitat a favor de la unitat iugoslava, fou detingut pels austríacs. De l’estada a la presó sortí el recull líric Ex Ponto (1918). Ingressà al cos diplomàtic, i fou ambaixador a Berlín. Durant la Segona Guerra Mundial, retirat de la política, escriví a Belgrad la trilogia Na Drini ćuprija (‘El pont sobre el Drina’), Travnička kronika (‘La crònica de Travnik’) i Gospodjica (‘La senyoreta’), que publicà en acabar la guerra i el convertiren en una de les figures literàries més respectades al seu país. En les dues primeres obres intentà la novel·la històrica, a la manera de Tolstoj, i se serví dels mètodes de l’historiador, de l’experiència personal i dels personatges novel·lescs —vius i singulars— per a descriure la seva Bòsnia nadiua i alhora el sofriment humà. El 1961 li fou atorgat el premi Nobel de literatura.