Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot (1912). Tingué per mestres Josep M. Cogul (harmonia), Vicenç M. Gibert (contrapunt, fuga i orgue), Josep Barberà (composició) i Felip Pedrell (musicologia). Deixeble de Wilibald Gurlitt a la Universitat de Friburg de Brisgòvia i de Friedrich Ludwig a la de Göttingen. Del 1917 al 1957 fou cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Des del 1943 fou director del Instituto Español de Musicología del CSIC, i des del 1947, president del Pontificio Istituto di Musica Sacra a Roma. Excel·lent coneixedor del cant tradicional, dedicà bona part de la seva joventut a la recerca de cançons per terres catalanes, recollides en nombre de 3 300. La seva obra de musicòleg és molt extensa i important i gairebé abasta tota la història de la música espanyola. A la Biblioteca de Catalunya recollí l’ensenyament del seu mestre Pedrell i es féu conèixer amb La Missa de Difunts d’En Brudieu. Seguiren La música a Catalunya fins al segle XIII, les Opera omnia dedicades al polifonista Joan Pujol i a l’organista Joan Cabanilles. Un autèntic monument a la lírica medieval és la col·lecció La música de las Cantigas de Santa María. Altres obres són Las ensaladas de Mateo Flecha i la sèrie Antología de organistas españoles. A l’Institut de Musicologia fou l’autor més representat a la secció “Monumentos de la Música Española”; entre altres obres, hi figuren: La música en la Corte de los Reyes Católicos, La música en la Corte de Carlos V, Juan Vásquez i Opera omnia de Cristóbal de Morales i Tomás Luis de Victoria. Col·laborà en publicacions periòdiques de diversos països i intervingué en nombrosos congressos de musicologia. Els seus treballs foren aplegats en el volum Hyginii Anglès Studia Musicologica.