D’estil àgil i desimbolt, els poemes són d’un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual. No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a la Lorena. Escrit en uns fulls en blanc del Liber glossarum et etymologiarum , manuscrit sobre gramàtica del monestir de Ripoll, atès el caràcter concupiscent dels poemes, l’autor els camuflà invertint-ne les lletres dels titulars. Fou descobert a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per Lluís Nicolau d’Olwer, el qual el va publicar en la versió original llatina el 1923. Ha estat traduït al català per Ramon Sargatal (1995) i per Jordi Raventós (2010), i n'hi ha també versions castellana (1986, de José Luis Moralejo, en prosa) i francesa del 2001 (Étienne Wolff).