Vida i obra
Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol. Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster. Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional (1970), en fou vicepresident (1974-78) i president (1978-82). El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto. Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona.
Partint d’una crítica de la noció imprecisa de bilingüisme, encetà una teoria sociolingüística general i explorà la història sociolingüística europea. Va caracteritzar conceptes com conflicte lingüístic, normalització lingüística, llengua interposada o llengua minoritzada, que han estat centrals en el treball dels sociolingüistes catalans. Part de la seva obra ha estat compilada a Papers de sociolingüística (1982) i a Dir la realitat (1983).
A partir del final de la dècada dels vuitanta s’allunyà de l’àmbit universitari i s’interessà cada cop més per l’anàlisi de l’individualisme i del patrimoni axiològic de la civilització occidental. Dirigí quatre seminaris sobre temes sociològics a València, Morella, Barcelona i Cullera. Com a resultat, publicà el llibre La mort humana (1998), edició de les conferències llegides al segon seminari dut a terme a Morella (1994). El 2004 va publicar Do latim às línguas nacionais: introdução à história social das línguas europeias.
Bibliografia
- Calaforra, G. (1999): “La sociolingüstica segons Lluís V. Aracil”, dins Paraules, idees i accions. Reflexions “sociolingüístiques” per a lingüistes. València / Barcelona, IIFV / PAM, p. 213-241.
- Conill, J.J. (2004)): “Epíleg. Dizer o sentido. Uma aproximação à sociologia de Lluís V. Aracil”, dins Aracil, Lluís V.: Do latim às línguas nacionais: introduçao à história social das línguas europeias. Santiago de Compostel·la, Associação de Amizade Galiza-Portugal, p. 143-189.