És el primer poble d’entrada a la vall Ferrera; pertangué des de mitjan s. XIX fins al 1927 al municipi d’Ainet de Besan. La seva església parroquial de Sant Esteve, preromànica, és esmentada ja el 839. Fins al s. XVI, el poble es trobà dividit en dos sectors: la força, emmurallada (enderrocada pels gascons el 1513), i la vila, foramurs.