Josep d’Ardena i de Sabastida

(Darnius, Alt Empordà, 1611? — ?, 1677)

Militar i polític.

Mariscal de camp de Lluís XIII. Iniciada la Guerra dels Segadors (1640), participà en la defensa del coll de Balaguer, i després en la de Barcelona, contra les tropes reials. En recompensa als seus serveis rebé el títol de vescomte d’Illa (1642). Ambaixador de la Generalitat a la cort francesa amb Martí Viladamor, l’acceptació per part seva de les clàusules de la pau de Münster (1648), que contravenien les instruccions donades pels consistoris catalans, motivà la seva inhabilitació per a l’exercici de cap càrrec al Consell de Cent i a la Generalitat. Participà en les lluites contra el governador Josep Margarit. L’any 1650 fou comissionat de nou, ensems amb Josep Fontanella, a la cort de França. Defensà Barcelona contra Joan d’Àustria (1651-52) i, d’acord amb els pactes de la rendició, abandonà la ciutat. Durant els anys 1653-55 participà en les diverses ofensives franceses contra el Principat, i l’any 1664 es naturalitzà francès. El 1668 lluità contra els angelets, al Rosselló, i hi morí en un dels combats. S'havia casat amb Lluïsa d’Aragó i d’Aybar.