El terme és drenat per la rambla Carbonera (termenal, en bona part, amb Benassal i Vilar de Canes) i la rambla de la Belluga (límit amb Morella i Catí), a la conca del Millars, i per la canada d’Ares, a la conca de l’Ebre. Hi ha 8.500 ha de terres sense conrear (amb alzines, roures i pasturatges) de propietat privada. Tot el conreu és de secà; hom destina 1.500 ha a cereals i 400 a tubercles i llegums. Les terres de conreu, força repartides, són explotades el 40% pels propietaris, el 38% per arrendament i el 17% per parceria. La ramaderia és molt important i compta amb 7.000 caps de bestiar oví i diverses granges de bestiar porcí. La població, dos terços de la qual es troba disseminada en masies, el 1910 assolí els 2.132 h, però ha anat minvant des d’aleshores fins a restar reduïda a 466 h el 1981.
La vila (104 h agl [2006], arencs; 1 194 m alt.) es troba al final de l’altiplà de la Canada, al peu de la mola d’Ares. Al capdamunt de la vila es troben les ruïnes del castell d’Ares, d’origen musulmà, conquerit el 1232 per Jaume I. Li fou atorgada la carta de població el 1243; més tard passà a Artal d’Alagó i després, el 1294, als templers i passà el 1316 a l’orde de Montesa, que convertí Ares en cap d’una comanda o batllia (batllia d’Ares). Durant la guerra carlina, Cabrera rehabilità el castell, on tingué el quarter general, i aquest lloc, fortificat el 1838 i el 1839, fou escenari d’importants fets d’armes fins a la seva rendició als liberals l’abril del 1840. Durant la Tercera Guerra Carlina, el 1873, hi tingué lloc una batalla entre 5.000 soldats republicans i les forces de Vallès, Segarra, Cucala i d’altres caps carlins, els quals fracassaren en l’intent de tallar-los el pas cap a Morella. Prop de la vila, al cingle de la Mola, sobre el barranc de la Gasulla, hi ha els abrics amb pintures rupestres de la cova Remígia. Dins el terme es troben la caseria i l’església de Santa Helena, la masia i la caseria de Torre dels Beltrans i la caseria del Coll d’Ares.