El seu límit superior és pres convencionalment a 2500 milions d’anys i l’inferior correspon a l’edat de la roca més antiga datada radiocronològicament, és a dir uns 4000 milions d’anys. L’Arqueà sembla haver estat temps d’una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal; les roques d’aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s’hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites. Biològicament, apareixen a l’Arqueà els primers bacteris (3200 milions d’anys), que formaren colònies o esferoides, i les algues cianofícies (2900 milions d’anys). Els organismes eucariots són absents a l’Arqueà. L’Arqueà inferior (Catarqueà de Salop) es caracteritzà per un règim tèrmic molt alt i una atmosfera molt rica en vapor d’aigua, CO2, CH4, NH3 i N2 i pobre en oxigen. Gairebé tota la Terra era coberta per l’oceà, on eren molt freqüents les emissions subaquàtiques de laves bàsiques i ultrabàsiques. Durant les orogènesis es formaren grans sistemes de plecs concèntrics (els “ovals de gneis”) en els indrets on caigueren els planetesimals dels temps pregeològics. El cicle següent (el Paleoprotozoic de Salop) fou substancialment diferent de l’anterior. S'hi formaren algunes plataformes estables envoltades de protogeosinclinals on es dipositaren els piroclats, colades de laves, sediments d’origen químic, etc, que es deformaren durant les fases diastròfiques subsegüents.