El 1749 ingressà al monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan. Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès. Bisbe d’Eivissa (1788-94), hi creà un seminari i tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica (1794), establí una indústria primària (telers, fabricació de sabó, etc) i afavorí el poblament a les parròquies de Santa Eulària del Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear. Ocupà la seu de Barcelona (1794-97). Féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li deu la construcció de l’ala dreta del palau episcopal barceloní, amb les pintures del Vigatà.
Eustaquio de Azara y de Perera
©
Eclesiàstic.