Era el déu de la bellesa, de la llum, de l’alegria i de la bondat. La seva mare, advertida dels perills que l’amenaçaven, féu jurar a tots els éssers i a totes les coses que no farien mal al seu fill, però oblidà el vesc. Loki, el geni del mal, convencé el germà cec de Balder, Hödr, que el colpís amb una branca de vesc. Balder morí i anà al regne de Hel. Aquest acceptà d’alliberar-lo si tots els éssers ploraven la seva mort. Tots ho feren, llevat de la gegantessa Thökk, potser el mateix Loki disfressat. Per això, Balder haurà de romandre als inferns fins al Ragnarök (el capvespre dels déus).