Fou procurador de tribunals. La seva producció historiogràfica és inèdita i dispersa. Es conserven diversos manuscrits, alguns de la seva mà, i còpies que tenen un valor historiogràfic no gaire considerable. Redactà una Historia de Menorca (1837), en dos volums i manuscrita, que fou publicada parcialment per la Revista de Menorca entre el 1911 i el 1914 amb la transcripció de Francesc Hernández i Sanz, i que enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor. De la seva obra inèdita, conservada a la biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca (Ciutadella) i a l’Arxiu Històric Municipal de Ciutadella, destaquen: La Abeja Ciudadalenca (1838), Anales de Menorca o sea verdadera historia de la Balear Menor (1839), Escritos históricos referidos a Menorca i Cronología Histórica de sucesos memorables (s.a.).
El fons personal de l’autor fou destruït o desaparegué després de la seva mort. Es coneix l’existència de més obres seves en biblioteques particulars, algunes de les quals actualment s’han perdut.
També escriví algunes poesies en castellà i en català, així com algunes composicions en prosa, que foren destruïdes, com el manuscrit poètic ¡Cuán dura y exigente es la miseria! i el novel·lístic La diosa Olives, citats per Joaquim M. Bover i Bernat Fàbregues. A més, dibuixà plans iconogràfics de poblacions menorquines, esdevinguts raríssims. Era cosí de Miquel Eugeni Caimaris i Torres.
Bibliografia
- Julia, G.: “Francesc Barceló i Caymaris: un historiador inèdit”, Revista de Menorca, Ateneu de Maó, 1989, p. 365-384.