Feu una feina essencial de substitució en períodes d’absència o de gran feblesa de les institucions culturals autòctones (Dictadura de Primo de Rivera i franquisme). La primera obra publicada fou Lo Somni de Bernat Metge, amb la qual fou iniciada la col·lecció Els Nostres Clàssics, dedicada a escriptors catalans antics, molt especialment els clàssics medievals. En destaquen les quatre grans cròniques, la publicació de les quals, promoguda des de l’IEC, realitzà en gran part. A banda, l’editorial edità altres textos clàssics de gran interès històric, com el Llibre del consolat de mar (a cura de F. Valls i Taberner, 1930-33), Parlaments a les Corts Catalanes (a cura de Ricard Albert i Joan Gassiot, 1928), Epistolari de Pere III (a cura de Ramon Gubern, 1955) o Lletres de batalla (a cura de Martí de Riquer, 1963-68). La participació de Casacuberta en l’edició dels textos medievals que publicà no es limità als dos casos esmentats, sinó que es feu extensiva a molts d’altres, per bé que gairebé mai no constà el seu nom en els crèdits dels llibres. El 1926 inicià l’Enciclopèdia Catalunya, sèrie de manuals per a l’estudi dels Països Catalans, i la Coŀlecció Popular Barcino. Altres col·leccions anteriors al 1936 no continuades amb el franquisme foren “Els Clàssics del Món”, “Antologia”, dedicada a escriptors moderns, i “Col·lecció Sant Jordi”, dedicada a cultura cristiana.
Interrompudes les activitats de l’editorial el 1939 (amb uns 300 títols publicats), no foren represes fins el 1946. En aquesta etapa s’iniciaren la “Biblioteca Folklòrica Barcino”, la “Biblioteca Verdagueriana” i la “Biblioteca Renaixença”. El 1950, per indicació de Josep M. López-Picó, inicià una segona sèrie de Publicacions de La Revista. El 1958 inicià la col·lecció “Tramuntana”, dedicada a les comarques pirinenques catalanes, en la qual han estat editats —entre d’altres— els principals autors rossellonesos contemporanis. El 1966 donà a conèixer els “Manuals Lingüístics Barcino” (a partir del 1981, “Manuals Lingüístics i Literaris Barcino”), destinats a no catalans de diverses nacionalitats interessats per la llengua catalana; i el 1970 començà la “Biblioteca Algueresa”, amb autors i temes de l’Alguer. Fora de col·lecció, cal remarcar algunes obres d’un interès especial, com Natura, ús o abús? Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans, i Flora dels Països Catalans.
Del 1972 ençà, la Fundació Jaume I (des del 2014) assumí plenament la continuació de l’editorial. Succeint Josep M. de Casacuberta, Amadeu J. Soberanas passà a ésser el director el 1986 fins el 2005, que fou rellevat per Joan Santanach, el qual l’any 2019 cedí el càrrec a Oriol Magrinyà. Continuant l’edició de texts científics i d’interès lingüístic i històric, a la segona dècada del segle XXI manté el nucli dels seus títols en les col·leccions “Els Nostres Clàssics”, la “Biblioteca Barcino”, la “Biblioteca Verdagueriana”, a les quals n’ha afegit de noves, com ara “Tast de Clàssics” i “Col·lecció Tramuntana”, així com d’altres vinculades a institucions terceres (“Col·lecció Museu de la vida rural”, “Observatori dels Valors”, etc.). Vinculada a l’editorial, l’any 2006 presentà la plataforma Amics dels Clàssics, eina de divulgació dels clàssics catalans en l’entorn digital.