Fou conseller, procurador i camarlenc (1389-1404) de la reina vídua Violant. Estigué també al servei del rei Martí. Durant l’interregne figurà en totes les comissions del parlament d’Aragó per a resoldre la successió. Partidari de Ferran d’Antequera (de qui, segons els partidaris de Lluís d’Anjou, estigué a sou), fou compromissari a Casp. El rei Ferran el recompensà amb diners i amb el castell i el lloc d’Arcaine i la vila de Pertusa. El 1413 participà en el setge de Balaguer. El 1414 li fou encarregada la pacificació d’Aragó i la reforma municipal de Saragossa. També fou conseller del rei Alfons, que el 1420 el nomenà justícia d’Aragó. El 1430 fou nomenat jutge per a conservar la treva amb Castella i rebé el castell i el lloc d’Oliete (Aragó).