Fou tinent de governador militar i polític de Trinidad (Cuba) del 1797 al 1799. Capità general interí de València (1810-11), reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona (1810) davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa. Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà, una Junta-Congrés. El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona.