Professor a les universitats de Friburg (Suïssa), Torí i Roma, fundà i dirigí la revista Archivum Romanicum (1917) i, en deixar de publicar-se aquesta, Cultura Neolatina (1941). Inspirat en els principis idealistes de Vossler i Croce, estudià la llengua com a mitjà de comunicació (''lingua') i d’expressió estilística (''linguaggio'). Col·laborà amb Matteo Bartoli, amb el qual signà el Breviario di Neolinguistica (1925), que conté els principis bàsics de la lingüística espacial. La dialectologia i la geografia lingüística ocuparen sovint la seva atenció. Intervingué en els treballs preparatoris de l'Atlante linguistico italiano, en curs de preparació, i publicà Italia dialettale (1916), així com diverses monografies d’onomasiologia.