Filla de Prudenci Bertrana, estudià música amb Joan Llongueres. El 1923 anà a Suïssa a ampliar la seva formació musical. Allà conegué l’enginyer Denys Chauffat, amb qui es casà dos anys després i al qual acompanyà a la Polinèsia en una estada de tres anys (1926-29), des d’on envià cròniques i reportatges a D’Ací d’Allà. De tornada a Catalunya, el viatge li forní el material per a les seves primeres narracions, Paradisos oceànics (1930) i Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934), i per a la primera novel·la, L’illa perduda (1935), escrita conjuntament amb el seu pare.
Afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya (1932), durant la Segona República se significà com a defensora dels drets de les dones en nombroses col·laboracions a La Veu de Catalunya, Mirador, La Publicitat, La Rambla, La Humanitat, L’Opinió i altres publicacions, i participant en iniciatives com ara la creació del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya, la Universitat Obrera Femenina o el Lyceum Club de Catalunya, que presidí. El 1933, per exemple, es presentà com a candidata al Congrés per Esquerra Republicana de Catalunya. Fruit d’un viatge (1935), publicà les impressions El Marroc sensual i fanàtic, molt centrades en la situació de la dona en aquest país.
El 1936 va ser jurat del premi Crexells i dirigí la col·lecció “La Novel·la Femenina”, amb Carme Nicolau. Del 1936 al 1938 (any que se separà del marit) fou redactora en cap de la revista Companya, vinculada al PSUC. A causa del desenllaç de la Guerra Civil s’exilià a Suïssa i a França, on es relacionà amb intel·lectuals catalans com Pau Casals o Pompeu Fabra al mateix temps que continuà mantenint l’amistat amb personalitats com Ventura Gassol o Lluís Nicolau d’Olwer. El viatge i l’estada a Suïssa queden reflectits en la novel·la Edelweiss (1937).
L’any 1949, quan treballava a la secretaria del consolat de la República Dominicana a Ginebra, retornà a Catalunya. Un cop retornada, combinà les estades a Barcelona i a Vilada, al mateix temps que reprengué la participació en la vida cultural, política i social catalana. Fou presidenta del jurat en les primeres edicions del premi Prudenci Bertrana de Girona, creat el 1968.
Publicà les novel·les Camins de somni (1955), La nimfa d’argila (1956) i La ciutat dels joves (1971), sobre la infantesa; Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958), sobre la Segona Guerra Mundial; Fracàs (1966), sobre el matrimoni; Ariatea (1960), la seva experiència com a viatgera; i Vent de grop (1967), sobre el turisme. És autora també de la biografia del seu pare Una vida (1965), de qui també feu un extens estudi literari inclòs a les Obres completes de Prudenci Bertrana (1965), i de dues obres autobiogràfiques d’interès historiogràfic: Memòries fins al 1935 (1973) —premi crítica Serra d’Or d’aquell any— i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975), de publicació pòstuma.
El 1969 Francesc Rovira-Beleta feu una versió cinematogràfica de la novel·la Vent de grop, amb el títol La larga agonía de los peces fuera del agua. L’any 2017 se celebrà l’Any Bertrana, amb l’objectiu de fer conèixer millor l’obra tant de Prudenci com d’Aurora Bertrana.
Bibliografia
- Bonnín, C. (2003): Aurora Bertrana. L’aventura d’una vida. Girona, Diputació de Girona.
- Diversos autors (1997):“Memorials Institut Català de la Dona 1993-1995” (recull d’articles)
- Diversos autors (1999): “Aurora Bertrana, vint-i-cinc anys després” (Dossier monogràfic). Revista de Girona, 193.
- Gómez, M. (2003): Aurora Bertrana. Encís pel desconegut. Barcelona, Pòrtic.
- Granell, G.; Montañà, D. i Rafart, J. (2001): Aurora Bertrana, una dona del segle XX. Barcelona, PAM.
- Nogué i Font, J. i altres (1996): “Orientalisme, colonialisme i gènere. El Marroc sensual i fanàtic d’Aurora Bertrana”. Documents d’anàlisi geogràfica, 29, p. 87-107.
- Real i Mercadal, N. (2006): Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Barcelona, PAM
- Real i Mercadal, N. (2007): Aurora Bertrana, periodista dels anys vint i trenta. Girona, CCG Edicions
- Vallverdú i Borràs, M. (2007): Viatges literaris a la Polinèsia: Aurora Bertrana, Josep Maria de Sagarra. Barcelona, PAM.