Hom hi pot distingir tres unitats principals: l'àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest; l'àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines (pillow lavas) d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic; i l'àrea bètica, formada sobretot per terrenys d’edat paleozoica, principalment esquists, marbres i roques plutòniques ultrabàsiques (Serranía de Ronda). També hi ha calcàries, grauwacken i esquists poc afectats pel metamorfisme (Montes de Málaga). El secundari, així com l’Eocè i l’Oligocè, són molt menys desenvolupats que en les unitats anteriors. Les roques volcàniques són en relació amb jaciments minerals com els de plom i argent a Mazarrón. Altres jaciments, com els de galena i fluorita de les serres de Lújar i Gádor, tenen origen sedimentari. L’estructura tectònica d’aquesta unitat es caracteritza per una superposició de mantells de corriment desplaçats de sud a nord amb translacions de més de 50 km. Els moviments tectònics principals que formaren les serralades Bètiques es produïren entre el Burdigalià i el Miocè superior. Els relleus principals corresponen a l’àrea bètica i són causats per anticlinals de fons que es corresponen amb les serres més elevades, com la Sierra Nevada amb els pics del Veleta (3 392 m) i el Mulhacén (3 478 m), el més alt de la península Ibèrica, les de Lújar, Gádor, Tejada i Alhamilla. Malgrat la seva altitud, només hi ha algunes petites restes de glaceres penjades per sobre dels 3 000 m (sobretot a Sierra Nevada). Durant el Quaternari, l’acció glacial tampoc no fou gaire important. Per contra, hi ha rastres de l’acció periglacial d’aquest període.