Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, formà part del terçó de Marcatosa. La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana. L’església parroquial de Sant Pere conserva un absis i una pica baptismal romànics. Dins l’antic terme hi ha els pobles d'Aubèrt, Montcorbau i Mont.
Els pocs documents que l’esmenten entre els anys 1278 i 1316 li diuen Bella, Bela, Bellano i Betlano. En el plet de 1312 per recuperar la Vall d’Aran, el procurador del rei catalanoaragonès presentà duos libros seu missales ecclesiarum de Betlano, oferts pels clergues d’aquestes esglésies perquè tenien copiats uns documents del rei Jaume I del 1231, per la qualc osa es comprometia a no separar la Vall d’Aran de la corona i un altre del rei Pere I el Catòlic a I. de Betlan, del qual no diu la data. El 17 de novembre de 1313 els homes de Betlan juraren, a l’església de Sant Feliu de Vilac, fidelitat i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador de Jaume II. Ho feren els quatre cònsols Villae Bellano i vint-i-quatre caps de casa, entre ells tres preveres.