Birmingham

Vista aèria de Birmingham

Conservatives

Capital del comtat metropolità de West Midlands, a Anglaterra, Gran Bretanya.

La ciutat, nascuda en una cruïlla de camins, fou inicialment un mercat comarcal, i s’anà desenvolupant com a nucli manufacturer del ferro gràcies al carbó que hi havia a la rodalia. La seva localització al Black Country fou decisiva per al creixement de la ciutat, afavorida, d’altra banda, per la supressió de les restriccions comercials, per la construcció de canals i ferrocarrils i pel fet d’ésser situada a l’àrea densament poblada d’Anglaterra. Després de l’exhauriment de les mines de ferro continuà treballant amb mineral importat de Suècia, cosa que encarí els preus i marcà una davallada de la seva preeminència industrial. Actualment és encara un gran centre metal·lúrgic: construcció de motors, material ferroviari, maquinària i automòbils (British Leyland). L’antic nucli es conserva al barri de Bull Ring, centre dels afers de la ciutat. Al nord hi ha les institucions bancàries; la indústria pesant s’estén a l’est del Bull Ring, a l’igual dels suburbis obrers. La ciutat és el centre de la conurbació de Black Country, i fou durament bombardejada durant la Segona Guerra Mundial; això féu que la reconstrucció exigís nous plans urbanístics i que fossin creades noves àrees residencials. És un centre d’ensenyament superior: University of Birmingham, fundada el 1900 i University of Aston in Birmingham, fundada com a escola tècnica municipal el 1895 i esdevinguda universitat el 1966. És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport internacional.

Esmentada per primera vegada al Domesday book (s. XI), la ciutat tingué un paper important durant la guerra civil (s. XVII), per tal com forní armes als parlamentaris amb els quals estava aliada. El 1643, però, fou ocupada i destruïda parcialment per les tropes reials comandades pel príncep Rupert. Durant el s. XVIII tingué un gran desenvolupament econòmic; fou quan s’establí la banca Taylors i Lloyds (posteriorment anomenada Lloyds) i foren fundades diverses escoles, teatres i biblioteques. A partir del 1830 Birmingham, que fins aleshores no havia intervingut en els afers parlamentaris, es preocupà de la reforma electoral i exigí una representativitat més real, tot convertint-se en un dels nuclis del moviment cartista. Sota l’administració de Joseph Chamberlain (mayor del 1873 al 1876), Birmingham es transformà en una ciutat moderna.