Situació i presentació
Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i molt proper a les Garrigues. Limita amb Margalef (E), Cabassers (S), la Palma d’Ebre (W) i Flix (N), aquests dos últims municipis pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre. És situat a la vall del riu de Montsant, el qual separa els darrers contraforts occidentals de la serra de la Llena, al N del territori (589 m a les Costeres, 511 m al Còdol, al límit amb Margalef; 469 m a la Costa, dominant el poble de la Bisbal), dels vessants també més occidentals de la serra de Montsant (617 m a la serra de Llarg, trifini amb Margalef i Cabassers, o 516 m als Comellarots, al límit amb Cabassers). El riu de Montsant entra per llevant en direcció W-E i després de formar una ampla corba pren la direcció N-S; rep l’esmentat barranc de les Coves Voltades (al qual aflueixen altres barrancs com el del Torrent, de les Parades, etc.) per la dreta, al sector més trencat del territori, i altres de menys cabalosos per l’esquerra (com el dels Colls Baixos i el de la Cova d’en Benet).
El poble de la Bisbal és l’únic nucli de població del municipi. Una carretera procedent de la N-420 de Tarragona a Gandesa a l’altura de Falset passa per Gratallops, la Vilella Baixa i Cabassers per arribar a la Bisbal, des d’on continua vers la Palma d’Ebre per enllaçar finalment amb l’antiga comarcal C-233 al tram entre Flix i la Granadella. Així mateix, de l’antiga comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga, al límit amb les Garrigues, al coll del Grau, surt una carretera que passa per Margalef i que també mena al poble.
La Bisbal formà part de la baronia episcopal de Cabassers, que amb anterioritat depenia del bisbe i el capítol de Tortosa (d’on ve el nom de la Bisbal de Cabassers amb què fou anomenada). Els seus emprius ja eren esmentats per Ramon Berenguer IV. El 1811 el poble fou incendiat pels francesos i el 1849 el capitost carlí Borges hi feu afusellar quatre liberals.
La població i l’economia
Els primers documents que ens remeten dades de població (bisbalencs) ens indiquen que el poble de la Bisbal de Falset tenia 8 focs el 1378, que ascendiren a 16 el 1497, 14 el 1515 i 13 de laics i 1 d’eclesiàstic el 1553. Al llarg del segle XVIII els habitants passaren de 51 el 1718 a 233 el 1787, quan ja tenia parròquia pròpia. Al segle XIX els habitants havien descendit de 174 el 1830 a 116 el 1842, per augmentar espectacularment a 643 h el 1857, 757 el 1877, 837 el 1897, quan assolí la seva màxima demogràfica, tot i que el 1895 hi havia arribat ja la fil·loxera. El 1900 tenia 749 h, 832 h el 1910, quan inicià la davallada: 707 h el 1930, 611 h el 1950 i 445 h el 1970. El 1991 havia baixat a 266 h. Els primers anys del segle XXI el retrocés de la població semblava presentar una tendència d’estancament i lleugera recuperació; el 2001 foren registrats 248 h i 254 h el 2005.
Cap a la meitat del segle XIX la seva economia, d’arrel agrària, es complementava amb la cria de ramats de llana, cabres, mules i ases, una fàbrica d’aiguardent i molins de farina i oli. Actualment, més de la meitat del territori és superfície llaurada, mentre la resta és ocupada principalment per superfície forestal. Domina clarament el conreu de l’olivera, seguida de l’ametller. Gràcies a la construcció del pantà de Margalef, s’ha estès considerablement el conreu de presseguers. La Cooperativa del Camp, fundada l’any 1952 produeix i comercialitza l’oli que es conrea al terme.
Pel que fa a la ramaderia és gairebé inexistent, al marge de petites explotacions de conills. Hi ha una certa dinàmica industrial, centrada en el sector tèxtil i en la transformació de productes carnis, principalment en l’assecat natural de pernils.
El poble de la Bisbal de Falset
El poble de la Bisbal de Falset (372 m d’altitud) es troba arrapat a la muntanya; d’aquí la corranda que recorda “la Bisbal en una roca”. La població fou fortificada (no resten vestigis de l’estructura defensiva si no és en la toponímia local, que serva el nom del Portal). Conserva diverses cases amb llindes de pedra, la majoria del segle XIX. L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu és de la fi del segle XVIII, d’estil neoclàssic amb alguns elements barrocs, de tres naus, amb cor, cúpula al creuer i capella del Santíssim adossada en època posterior. Durant la guerra del Francès els napoleònics hi calaren foc. El campanar, adossat, porta la data del 1770 a la llinda. A la fornícula, d’aire barroc, de damunt la portalada es conserva una imatge antiga força mutilada. Els altars i l’arxiu foren cremats el 1936.
L’Ateneu Bisbalenc, associació fundada l’any 1917, s’encarrega de l’organització de la majoria dels actes culturals, festius i tradicionals. La festa major se celebra el 8 de setembre en honor a la Nativitat de la Mare de Déu. També s’hi fa festa el 15 de maig per Sant Isidre.
Al NW del poble hi ha una cova de considerables dimensions on hi ha la capella troglodítica de Santa Llúcia. Durant la guerra civil funcionà com a hospital militar i fou restaurada l’any 1983. Cada any, el segon diumenge d’agost, el poble hi va en romeria. A la sortida del poble es poden veure encara restes dels antics molins d’oli anomenats “molins de lliura”.