Testà el 1143. El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl, senyors del castell de Boïl. Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl, prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl. El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó, primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies: els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la qual sorgiren els Lladró de Boïl, extingida al segle XVIII quan recaigué en els Maldonado, comtes de Villagonzalo; els de Mislata, extingits el 1361; els de Bétera i Boïl, línia que després recollí l’herència de la de Borriol i s’extingí el 1778, que passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola; i els de la baronia de Borriol, extingits el 1371.
La línia de Mislata fou originada per Joan Boïl de La Scala, que prestà diners a l’infant Alfons per a l’expedició a Sardenya. Sembla que, vidu, rebé ordes sagrats i fou canonge. El seu fill Pere Boïl (mort el 1361) no tingué successió masculina, i la seva branca s’extingí.
La línia de Bétera i de Boïl fou originada per Ramon Boïl de La Scala, conseller del rei Alfons i tresorer del rei Pere (1339-40); participà en la conquesta de Sardenya (1323-24) i en la campanya del Rosselló (1343) contra Jaume III de Mallorca; fou ambaixador a Granada el 1335 per a signar la pau, i el 1338 prop del papa. La casa s’engrandí amb el seu fill Pere de Boïl i Castellar. Fills d’aquest foren Berenguer de Boïl i Dies i Pere de Boïl i Dies, que fou enviat per l’infant Martí en ajut de Joan de Castella contra Portugal (1381), i premorí al seu pare. El succeí el seu germà Ramon de Boïl i Montagut, virrei de Nàpols. A la mort d’aquest sense descendència masculina, la baronia de Bétera passà als descendents de la seva filla natural Violant Boïl, que es cognomenaren Vives de Boïl; les de Boïl i Borriol passaren al seu cosí germà Felip de Boïl i Soler, pel fet d’ésser possessions vinculades al cognom Boïl. El succeí el seu fill Ramon Boïl i de Vilanova, que acompanyà el cardenal Roderic de Borja a Itàlia i morí en el naufragi de la seva nau a Pisa (1473). El seu fill, Joan Àngel Boïl i Valeriola, canvià el cognom pel de Boïl d’Arenós per tal de poder rebre l’herència de la seva cosina germana Aldonça d’Arenós. El seu net, Joan Boïl d’Arenós i Martí (mort el 1609), recuperà per les armes la baronia de Boïl, ocupada per un cavaller aragonès. Com a capità d’un terç prengué part en la lluita contra els moriscs revoltats a Granada. El seu net, Pere Boïl d’Arenós i Mercader, fou creat marquès de Boïl el 1630.
La línia dels senyors de la baronia de Borriol fou originada per Berenguer Boïl i de La Scala. El succeí el seu fill Joan Boïl (mort després del 1361). A la mort del seu fill, Berenguer Boïl i de Boixadors (mort abans del 1368), el castell de Borriol passà a la corona, malgrat que tenia descendència (els Boïl de Boixadors), i fou cedit a Pere Boïl i de Castellar.