Pretendent carlí al tron d’Espanya. Fill segon de l’infant Carles Maria Isidre (Carles V). Després de la renúncia a la corona feta pel seu germà, el comte de Montemolín (Carles VI), s’erigí en cap de la dinastia carlina i proposà a les corts l’establiment d’un règim més liberal que no el d’Isabel II. El seu germà anul·là la renúncia; en morir aquest (1861) el succeí en les pretensions al tron, però acatà Isabel II. Els seus drets dinàstics passaren al seu fill Carles Maria dels Dolors (Carles VII).