Alfons Borrell i Palazón

(Barcelona, 3 de juny de 1931 — Sabadell, Vallès Occidental, 6 d’octubre de 2020)

Pintor.

Passà la Guerra Civil a Blanes i el 1940 la seva família s’instal·là a Sabadell, ciutat on residí la resta de la seva vida. Freqüentà l’estudi d’Anglada i Camarasa i estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell (1953-59) i evolucionà de la figuració estilitzada a l’expressionisme abstracte; feu també alguns treballs de decoració mural. El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d’avantguarda a Barcelona en línia amb l’anomenada action-painting. Aquest any el crític Alexandre Cirici el convidà a l’exposició inaugural del primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona, a la cúpula del cinema Coliseum. La dècada de 1970 participà en la creació de la Sala Tres de Sabadell. El 1978 la seva obra fou una de les dels onze artistes catalans de l’exposició “Seny i rauxa” que tingué lloc al Centre Georges Pompidou de París. Molt apreciat per pintors de generacions posteriors com ara Perejaume, Jordi Alcaraz i Albert Perelló, li dedicaren exposicions antològiques o retrospectives el Centre d’Art Tecla Sala (2006), el Museu d’Art de Sabadell (2007), la Fundació Vila Casas (2011) i la Fundació Joan Miró (2015).