Brienne

Família noble francesa originària de la Xampanya, l’origen de la qual es remunta a Engelbert, que el 987 obtingué Brienne (actual Brienne-le-Château).

Els Brienne foren vassalls dels comtes de Xampanya. Destaquen: Joan I de Jerusalem (mort el 1237), rei de Jerusalem i coemperador de Constantinoble. El seu fill Alfons de Brienne (mort el 1270) fou tronc de la branca dels comtes d’Eu i de Guines. Gualter (o Gautier) III (mort el 1205), comte de Brienne, fou comte de Lecce i príncep de Tàrent (1200), i pel matrimoni (1198) amb l’hereva del rei de Sicília portà el títol de rei d’aquest país. El seu fill Gualter IV el Gran (mort el 1251), comte de Brienne, fou també comte de Jafa i governador de Jerusalem. El seu net Hug (mort el 1296), comte de Brienne i de Lecce, fou governador de Corfú. El seu fill Gualter (o Gautier) V de Brienne i el seu net Gualter VI de Brienne foren ducs —el segon, nominal— d’Atenes. Aquesta branca principal de la família s’extingí amb el darrer esmentat (mort el 1356) i la successió passà als senyors d’Enghien.