S'establí a Barcelona el 1925, on fins el 1942 fou director del laboratori de la duana. Aquest any passà a catedràtic de química analítica a la Universitat, de la qual fou rector (1951-57). Tingueren repercussió internacional les seves aportacions d’una nova reacció de reconeixement d’alcohols amb vanadat i 8-hidroxiquinoleïna, d’una reacció d’identificació directa d’oxigen en els composts orgànics amb tetratiocianatocobaltat (II) de potassi, i d’una altra de reconeixement de l’ió cromat amb o-dianisidina. Fou membre de les acadèmies de Medicina (1958) i de Ciències (1959), de Barcelona.