Fou catedràtic (1874) de colorit i composició de l’escola de Llotja, la direcció de la qual exercí del 1887 al 1901. Autor de composicions de tradició romàntica i de decoracions murals (Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona), excel·lí, tanmateix, com a retratista, amb una producció abundosa (medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888), que evolucionà des de les reviviscències holandeses i flamenques (retrat de Carolina Abarca, al Museu d’Art Modern de Barcelona) fins a unes etapes demostratives del seu eclecticisme, definides amb els noms de neogrega, sedosa, anecdòtica, dura i fotogràfica..
Antoni Caba i Casamitjana
© Fototeca.cat
Pintor, deixeble de l’escola de Llotja a Barcelona i de Federico de Madrazo a Madrid.