Fill d’un menestral boter, es doctorà en dret i s’afilià al carbonarisme. Intervingué en la revolució del 1830, ocupà després un càrrec oficial a Còrsega i fou diputat a l’assemblea nacional. Forçat a exiliar-se (1834), passà a Bèlgica i a Anglaterra, on estudià les experiències d’Owen. Sintetitzant-les amb el babovisme francès construí el seu ideari, caracteritzat per un comunisme integral, que difongué a través de Voyage en Icarie (1839), Le Vrai Christianisme (1846) i el periòdic Le Populaire i que assolí una popularitat superior a la de les altres teories utòpiques del segle XIX. Els anys 1848-49 se n'anà, amb diversos grups de seguidors (icarians), als EUA per formar-hi una comunitat icariana (Icària), que resultà un fracàs absolut. Poc temps després se suïcidà.
Des del 1847 hi hagué un nombrós grup de cabetians a Catalunya, encapçalat per Narcís Monturiol (introductor a Catalunya de les idees de Cabet a través del periòdic La Fraternitat i que el 1848 traduí al castellà el Voyage en Icarie) i el metge Joan Rovira. Aquest i Pedro Montaldo participaren en l’intent de fundació d’Icària als EUA, a Nauwoo. Precisament Rovira retragué a Cabet la seva imprevisió i la falta de preparació de l’expedició.