Aparegué a mitjan segle XIII amb Bernat de Cabrera, fill de Laureta. El seu descedent Berenguer de Cabrera i de Castelló heretà, a més de la castlania de Cabrera, la de Castelló d’En Bas, la Bastida de l’Infern, el castell de Voltregà (en feu dels Montcada), la quadra de Conanglell, Sant Miquel d’Ordeig i la domus dels Soler i altres béns a Osona. La seva muller fou Guillema de Cabrera, i la seva nora Sibil·la de Saga. La família agnatícia s’extingí amb llurs fills, i la successió passà a llur neta Elisabet de Cabrera, muller en primer matrimoni de Ramon Berenguer de Cabrera, del llinatge vescomtal; finalment, un altre net, Artau de Foces, es cognomenà Artau de Cabrera, però vengué el 1352 tots els seus drets sobre el castell de Cabrera, la Bastida de l’Infern, la vall de Sau i la vall d’Osor a Bernat III de Cabrera, comte d’Osona.
Els Cabrera, castlans de Cabrera
©
Llinatge dels castlans del castell de Cabrera, els membres del qual senyorejaren importants dominis al Cabrerès, les Guilleries i Osona.