Guerau de Cabrera

(?, aprox. 1066 — ?, aprox. 1132)

Vescomte de Girona (1105-32) (Guerau II de Cabrera) i del Baix Urgell (1094-1132), dit també Guerau Ponç de Cabrera .

Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV, comte d’Urgell; però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d'Ermengol VI. El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer. Aquell mateix any jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es féu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona juntament amb el vescomte de Cardona.