Fill de Guillem Caçador. Estudià a Roma (1502) i a Viena. Capellà de Juli II, aquest l’envià (1511) com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà. Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment. El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic. Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae... Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae, obres que tingueren una gran repercussió en la producció jurídica posterior. El seu criteri, basat en el seu coneixement de la doctrina i en el fet de donar valor determinat a l’equitat i a la raó natural, s’imposà sovint al dels altres auditors.