El seu desenvolupament més enllà de les muralles data del principi del s. XX, i s’estén al llarg de l’istme sorrenc que uneix l’antiga illa de León a terra ferma. Les seves activitats han estat lligades al determinant marítim: indústria naval (centre de construcció naval) i pesquera (63000 tones de peix anuals). Pel port (exportador vinícola) passen línies cap a les Canàries, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica occidental. Hi ha port franc, i té relacions comercials internacionals. Centre d’ensenyament superior: Universidad de Cádiz, fundada el 1980. L’aspecte actual de Cadis és el resultat de la seva intensa activitat comercial als s. XVII i XVIII. Les fortificacions són dels s. XVI-XVII. La catedral (1720-1853) és una notable construcció neoclàssica; sobresurten també l’església de la Santa Cruz (1602), la de Santo Domingo (1645), l’oratori de San Felipe (1679-1719), l’Hospital de Mujeres (1740) i el Colegio de Cirugía (el primer de la monarquia, creat el 1748 per Pere Virgili), avui facultat de medicina. El 1969 fou construït sobre la badia un pont de prop de 3,5 km que uneix Cadis amb Puerto Real. Són remarcables el Museo Arqueológico i el Museo de Bellas Artes, amb una important col·lecció de pintures de Zurbarán.
Les muralles de Cadis
© Fototeca.cat
Fundació fenícia (Gadir), establerta després del s. VIII aC, fou la ciutat més important de l’extrem Occident, vers la meitat del primer mil·lenni aC. Fou un port d’exportació de minerals d’Andalusia i de garum. El famós santuari de Melqart continuà durant l’època romana dedicat a Hèrcules. No han estat trobades les restes de la ciutat fenícia, però sí algunes tombes d’època ja propera a la romana (s. arcòfag antropoide) i, al sector de Puertatierra, hom ha trobat un sarcòfag fenici de dona (del s. V o del IV aC), potser d’una sacerdotessa d’Astarte, bessó del d’home també trobat a Cadis fa més d’un segle. Al s. III aC fou una base de penetració cartaginesa. Conquerida pels romans el 206 aC, esdevingué, amb el nom de Gades, el port principal de la Bètica. Ha estat descobert al barri de Pópulo un teatre romà (del s. I aC o del I dC), el més gran dels trobats a la península Ibèrica (106 m de diàmetre) i ben conservat. Durant la dominació musulmana perdé importància davant altres ciutats andaluses (Còrdova, Sevilla, Granada). El 844 fou saquejada pels normands. Al s. XI restà inclosa dins la taifa d’Arcos, i fou conquerida definitivament per Alfons X (1262). Amb el descobriment d’Amèrica, les millors condicions del seu port respecte al de Sevilla l’enfrontaren amb aquesta ciutat, que controlava el comerç americà: Cadis obtingué (1529) el dret de traficar directament amb Amèrica, privilegi que li fou revocat el 1573. Fou víctima de diversos atacs anglesos (1587, Drake; saqueig del 1596 pel comte d’Essex), però el seu poder econòmic augmentà al llarg del s. XVII, durant el qual esdevingué un centre actiu de contraban, per la possibilitat d’eludir la vigilància exercida per Sevilla, ciutat que fou desplaçada, fins al punt d’esdevenir Cadis seu de la Casa de Contratación (1717). El comerç entre Cadis i els Països Catalans fou particularment intens a partir del 1730; alguns comerciants catalans hi tenien agents de negocis per a gestionar els afers amb Amèrica, i els vaixells de la Companyia de Comerç de Barcelona, creada el 1756, hi feien escala obligatòria. Amb la llibertat de comerç decretada el 1778 perdé els privilegis monopolístics; el comerç del vi, però, estimulà el desenvolupament econòmic i la creació d’una potent burgesia. Malgrat la guerra contra la Gran Bretanya (bombardeig de Nelson el 1797 i derrota de l’esquadra francoespanyola a Trafalgar el 1805), esdevingué un dels bastions del liberalisme: durant l’ocupació napoleònica fou seu de la Junta Central, i després, de les corts que promulgaren la Constitució del 1812 ( corts de Cadis); el 1823 fou el darrer focus de resistència contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís. El 1868, s’hi inicià la revolució que enderrocà Isabel II, i el 1873 fou un dels focus del moviment cantonalista.