Fou campió d’Espanya de cros (1916, 1917), campió de Catalunya de 800 m (1916, 1917), de 1.500 m (1918) i de 5.000 m (1918) i plusmarquista espanyol de 800 m (1916) i de 1.500 m (1914). Guanyà la primera edició de la cursa Jean Bouin (1920) quan ja era redactor del diari Sport, que l’organitzà fins l’any 1927. Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del FC Barcelona, club en què treballà des del 1917 fins al 1966 com a secretari tècnic, secretari general i assessor jurídic. Fou membre del comitè de treballadors que dirigí el club en esclatar la Guerra Civil i també va ser clau en l’expedició de l’equip a Mèxic el 1937, que va suposar uns ingressos econòmics vitals per a salvar el club l’any 1939.