Situació i presentació
El municipi de Canejan, de 48,32 km2, s’estén a l’extrem N de la Vall d’Aran, en contacte amb la carena muntanyosa frontera amb l’Estat francès i a la dreta de la Garona. Comprèn tota la vall de Toran, riu que vessa a la Garona per la dreta i que neix al sector de l’estany i dels rasos de Liat. Limita a ponent amb els termes de Bausén i Les, al S, per un punt, amb el de Vilamòs, al SE i llevant amb Viella i també al sector oriental amb Salardú.
L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents: a l’extrem NE, a la carena que domina l’Estanh Long de Liat, el termenal s’inicia al portilló d’Albi (2.410 m) i segueix en direcció W formant frontera pel Tuc Blanc deth Portilhon (2.640 m), el de Canejan (2.610 m), la línia de crestes de la serra de Crabèra, el tuc de Crabèra (2.630 m), el cap d’Eth Malh de Cristalh (2.391 m), el tuc d’Era Comassa (2.391 m), el pas d’Era Comassa (2.112 m), el cap d’Era Maleda (2.104 m), la pica de Huradic (2.118 m), Era Pica (2.034 m), el pas d’Era Potèrla, el cap d’Era Potèrla (1.762 m), el cap de Canerilhes, el tuc de Pan (1.720 m), el collet de Poimaurin, el tuc de Comagrana (1.627 m) i al tram final, abans d’arribar a Eth Pònt de Rei, a la Garona, el termenal segueix el barranc o riu d’Aigüetes fins a la seva confluència a la Garona. Des d’aquest punt el límit pren la direcció S seguint el curs de la Garona (que el separa de Bausén) i en arribar al terme de Les va vers el SE tot emmarcant la vall del riu de Bordius (afluent del riu de Toran per l’esquerra) fins al coll d’Era Barracomica. Pren ací la direcció E i passa pel tuc de Cauilha (2.321 m), el collet de Cauilha, els vessants septentrionals de la Sèrra Sascorjada, arriba al coll de Güerri, el tuc de Güerri o tuc d’Es Crabes (2.377 m) i segueix pels rasos de Liat, per travessar de nou envers el N l’Estanh Long de Liat i tornar a arribar al portilló d’Albi.
Salt d’aigua a l’Era de la Foneria
© Xevi Varela
L’eix hidrogràfic del municipi és el riu de Toran, al qual desguassen tots els cursos que solquen les terres del terme. A la capçalera del riu de Toran desguassen les gorges d’Ermèr i el riu d’Eth Corrau deth Miei que es forma amb les aigües de l’Estanh Nere deth Cap deth Marc, d’Er Estanhòt i dels lacs de Liscòrn. Altres afluents del riu de Toran per la dreta són els còrrecs de Bedreda, de Comatroja, d’Albaeth, de Hogaruda, Gòter Baseth -format pel còrrec de Corilha i el de Sèrracorba- i el riu de Bordius, al qual desguassa el còrrec d’Era Barracomica. Els principals afluents per l’esquerra del riu de Toran són Coma Lauet i el baranc d’Es Gotèrs.
El terme comprèn el poble de Canejan, cap del municipi, i diverses caseries, la majoria habitades temporalment: Sant Joan de Toran, Bordius, Campespin, Era Cassenhau, Eth Pradet, Porcingles, Era Mòla, Pontaut (compartida amb el terme de Bausén), Sestrèr i Pujòla-ne-lèg. Pel que fa a les comunicacions, una carretera de 6 km surt de la N-230 a Pontaut i segueix el riu de Toran, l’eix de la vall.
La població i l’economia
La població, que en el primer cens del 1292 tenia 35 focs i 30 hospitia, baixà a 15 focs el 1555 i a 18 el 1613. Augmentà bastant al llarg del segle XVIII (149 h el 1716 i 314 h el 1787), però fou al segle XIX quan assolí un màxim de població (1.114 h el 1860), que la situava davant de Viella.
Des d’aquesta data fins el 1900 perdé gradualment gairebé la meitat de la població: 981 h el 1877, 772 h el 1887 i 637 h el 1900. Es mantingué relativament estable amb l’explotació de les mines (596 h el 1920, 480 h el 1930), però al llarg del segle anà perdent habitants: 310 h el 1950, 286 h el 1960, 171 h el 1970 i 137 h el 1981.
Aquesta tendència decreixent es mantingué durant el darrer decenni del segle XX, arribant a un mínim històric el 1998 amb 100 h. A partir d’aquest moment la població tendí a recuperar-se lleugerament, de manera que l’any 2001 hi havia 107 h, els mateixos que el 2005.
Els conreus, la ramaderia i l’explotació dels boscos han estat tradicionalment l’ocupació de la població de Canejan. Vers el 1842, segons Madoz, es conreaven 1.300 jornals de prats i unes 300 fanecades de terra campa. L’any 1950 els prats ocupaven 171 ha, la terra campa 62 ha i l’horta i els fruiters 1 ha.
El total de terres censades es reparteix entre pastures permanents i terreny forestal. Pel que fa a la ramaderia, destaca el bestiar oví, el boví i l’equí, tot i que al llarg dels darrers anys del segle XX va anar disminuint.
Dins el terme hi ha una muntanya d’utilitat pública dita Era Dreta e Esquèrra deth Arriu de Toran. Els veïns d’Arròs e Vila tenen dret de pas per al seu bestiar i d’abeurar en la partida d’Eth Beurader i els de Les i Canejan tenen mancomunitat de gaudi en la partida d’Es Emprius (que els de Les anomenen Era Seuva).
Hi ha dues centrals hidroelèctriques al terme. La central d’Eth Pònt de Rei, al límit fronterer amb França, és subterrània i utilitza les aigües del riu de Toran i de la Garona per prolongació del canal de Cledes. Té un salt de 106 m i una llargada de canals de 7,92 km. La de Toran utilitza les aigües del riu homònim i d’alguns dels seus afluents. Aprofita un desnivell de 502,43 m i té una llargària de canals de 8 km.
Hi havia hagut temps enrere un molí fariner, una serradora i un molí de nocs, com també alguns telers. Havien estat explotats els jaciments de blenda, plom i ferro i a la ribera del riu de Toran hi havia hagut fargues, com la farga de Güerri, que tractava el mineral procedent de les mines de Güerri i de Palomèra.
El poble de Canejan
El poble de Canejan (72 h el 2005) es troba a 906 m d’altitud, enlairat sobre la riba dreta del riu de Toran i sobre un esperó que domina també la vall de la Garona, molt pròxima. S’hi accedeix des de Pontaut per una pista o camí amb molts revolts que surt de la mateixa carretera que ressegueix la vall de Toran.
Els carrers són estrets i costeruts, amb graons que salven alguns desnivells, i es conserven alguns edificis antics, encara que alguns han desaparegut, com la Casa Sirat, que tenia una torre de defensa quadrada del segle XVI, i la Casa Benosa, amb capelleta romànica annexa amb campanar d’espadanya, casa de la qual foren fills el coronel Francesc Benosa, militar que tingué un paper destacat en la guerra del Francès en l’exèrcit de Catalunya, i el seu germà, el poeta Joan Benosa, autor de la famosa poesia i cançó aranesa Era cançon dera oelhèra. La festa major se celebra el dia 29 d’agost.
Església de Sant Sernilh a Canejan
© Xevi Varela
L’església parroquial de Sant Sernilh fou molt reformada al començament del segle XIX, com registra Madoz, i per això a la porta figura la data 1818. L’interior és d’una nau amb volta de canó seguida, presbiteri format per tres arcs a plena cintra i conserva una pica beneitera de marbre del segle XVI decorada amb un Agnus Dei que sembla una còpia del de l’església de Sent Aventin, a la vall de Larbost, prop de Luchon. Té un campanar de torre quadrada i coberta piramidal.
Canejan formà part inicialment del terçó de Bossost i, en la reorganització feta després del segle XV, del d’Es Quate Lòcs. El nom de Canejan surt a la documentació l’any 1278 amb el nom de Caneia, amb el de Canigano el 1298 i Caneianum el 1313. Entre els anys 1278 i 1282 ocupà els llocs de Canejan i Bausén un senyor anomenat Otó d’Aur o o Otó de Sent Beat, contra el qual el rei Pere II, amb document datat a Lleida el 20 d’agost de 1278, envià el batlle de Ribagorça, Reinal d’Ardèvol, tot ordenant a tots els homes de la Vall que l’ajudessin i el seguissin per recuperar els llocs esmentats. Amb un document fet apud Caneianum el 27 de novembre de 1313 els quatre cònsols del lloc i els trenta-set caps de família que formaven la vila prometeren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, quan aquest hagué recuperat la Vall d’Aran.
Altres indrets del terme
Dels petits agregats i caseries, els més pròxims a Canejan són els de Pujòla-ne-lèg (Pujòl Ametlèx), al N del poble, Era Cassenhau, al S, i Sestrèr, a l’E, tots enlairats als vessants drets del riu de Toran.
Més a l’interior, a l’esquerra de la vall i vora el riu, hi ha Porcingles (6 h el 2005), i al SE de l’anterior, molt més enlairat, el de Bordius, a la vora del riu homònim. També vora el riu, hi ha el d’Era Mòla (21 h el 2005).
Més a l’interior encara, a uns 5 o 6 km de la Garona, hi ha, pròxims, els nuclis de Campespin, a la dreta del riu de Toran; el de Sant Joan de Toran, on se celebra un aplec el dia 8 de setembre, situat més a llevant i a la dreta del riu, amb una capella dedicada a Sant Joan Baptista, antiga sufragània de Canejan; i Eth Pradet (5 h el 2005), més a l’E.
Refugi d’Era Foneria (Era Honeria)
© Xevi Varela
Prop d’Eth Pradet, a migdia, hi ha l’esplanada d’Era Foneria (on hi ha un refugi forestal) o la farga de Güerri, on es treballava el mineral dels meners de Liat. Des d’aquests meners, ja a les terres de Bagergue (Salardú), hi havia un transbordador que seguia els vessants de la dreta de la vall fins a Pontaut per traslladar el material en època moderna.
Cal destacar l’existència d’un arbre catalogat per la Generalitat de Catalunya com a monumental. L’avet de Canejan té aproximadament 22 m d’alçada, 5,5 m de contorn de tronc i una ramificació impressionant. Hom hi pot arribar mitjançant una pista forestal que va dels nuclis de Les a Sant Joan de Toran.