vescomtat de Canet

Vescomtes de Canet

©

Territori feudal concedit per Sanç I de Mallorca (1321) a favor del seu conseller Guillem de Guàrdia (o Saguàrdia), senyor del castell de Guàrdia, al Ripollès, i de la baronia de Canet.

Els seus descendents són coneguts indistintament amb els cognoms Guàrdia (o Saguàrdia) i Canet. El vescomtat passà successivament, a la mort de Ramon de Guàrdia (~1350), als Fenollet, vescomtes d’Illa, i als Pinós, barons de Pinós i de Mataplana. Lluís XI de França, ocupat el Rosselló, donà el vescomtat a Nicolau de Llupià (1463) i, el 1465, a Gastó de Lió, senescal de Saintogne (1465). Temporalment també, Joan II de Catalunya-Aragó el cedí a Pere de Rocabertí, governador general d’aquell comtat (1472-75). A partir del segle XVI fins a l’inici del segle XIX figura entre els títols nobiliaris dels ducs d’Híxar, successors dels Pinós. Al final del segle XVI, el vescomtat comprenia Canet de Rosselló, Santa Maria de la Mar i Torrelles de la Salanca.