Era fill de Sven de Dinamarca (mort el 1014), conqueridor efímer d’Anglaterra. Després de recuperar-la amb els seus vikings (1015-1017), hi fou acceptat definitivament com a sobirà (1017). Es casà amb Emma, vídua del rei vençut, Ethelred. A la mort del seu germà Harald, esdevingué rei de Dinamarca i, finalment, de Noruega, després d’haver vençut Olav II el Sant. Pelegrinà a Roma, on assistí a la coronació imperial de Conrad II (1028), el qual ell ajudà contra els eslaus. S'envoltà de consellers anglesos, respectà els costums d’Anglaterra, on residí més sovint, i dictà lleis d’importància civil i eclesiàstica.