Procedia de família comerciant, originària de Mataró, més tard monopolitzadora del cànem a la plana baixa del Segura, on creà la primera fàbrica moderna d’aquest producte. Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Signà el manifest sobre les zones franques (1915) patrocinat per la Lliga Regionalista, però aviat es distancià del catalanisme, i milità en el partit liberal. El 1916 fou creat comte de Caralt. Nomenat president del Foment del Treball Nacional el 1917, l’any següent substituí Joan Ventosa i Calvell en el ministeri de finances del govern García Prieto. Es mostrà contrari al projecte d’autonomia de Catalunya, signà el manifest constitutiu de la Unión Monárquica Nacional i aconseguí del comte de Romanones el decret de suspensió de garanties (1919). Fou nomenat senador vitalici. Amb l’adveniment de la dictadura, es retirà de la política. Net seu és l’editor Lluís de Caralt i Borrell.
Josep de Caralt i Sala
© Fototeca.cat
Polític i industrial.